Enguany celebrem el centenari del naixement de Màrius Torres. El poeta lleidatà va passar els últims set anys de la seva vida al sanatori de Puig d'Olena, on va conèixer Mercè Figueras, amiga i musa (Mahalta), amb la qual va compartir lectures, passejos i converses. Ella va inspirar-li 275 cartes i 9 poemes. Aquestes ciberlletres van adreçades a una Mahalta del segle XXI. Cada títol és un vers escrit per Màrius i cada post un relat de les meves vivències a la ciutat "dolça i secreta..."

3.4.10

9- Com una aigua tranquil·la reflecteix, cap al tard

Estimada Mahalta,

Després de la passió, que és foc d'encenalls, flors i violes, rauxa descontrolada; arriba la calma de l'amor veritable, la pregonesa de les mirades que s'ho diuen tot sense paraules, el vi més dolç del celler. No confonguis l'enamorament amb l'amor. Després de la passió, que caduca, queda el regust de la complicitat, la tendra certesa de la unitat indestriable. Això és el que compta i el que val.

Som amics i som germans, Mahalta, encara que ja no siguem amants. Hem anat més enllà del pessigolleig epidèrmic, hem estat capaços d'aprofundir en la nostra relació perquè, com deia el Petit Príncep, l'essencial és invisible als ulls. Ens estimem de debò. El nostre amor no és superficial. Ara sabem que el camí pot ser llarg...

Hi ha hagut dolor per ambdues parts. Les llàgrimes han segellat el nostre pacte. No et vull perdre, Mahalta. Mai. Facis el que facis, estiguis amb qui estiguis, vull que te'n recordis de mi, dels meus braços oberts, de les meves ales per abraçar-te. El nostre riu seguirà fluint, com sempre, amunt i avall, com l'aiguabarreig dels nostres cors.

Sigues feliç, sisplau, i fes-m'ho saber.

Teu