T'he de comunicar una gran notícia: la Universitat de Lleida ha creat la càtedra Màrius Torres que es dedicarà a preservar, difondre i estudiar el patrimoni literari català contemporani. El consell de govern de la UdL ha tirat endavant la creació d'aquesta càtedra que serà dirigida pel professor de Filologia Catalana, Joan Ramon Veny. La càtedra té els objectius de difondre la literatura feta a Ponent i convertir la UdL en centre de referència per a la preservació, difusió i estudi del patrimoni literari català contemporani. Un dels principals projectes que desenvoluparà és un Corpus Literari Digital, una plataforma virtual que recollirà tots els materials relacionats amb la literatura del segle XX.
Val a dir que estic entusiasmat amb aquest projecte.
El mes de maig s'acomiada ple de roses. Els rossinyols refilen pertot. Ja fa dies que en sento un des de casa, a l'altra banda de la carretera, vora el riu.
Ahir vaig assistir a la comunió de la meva neboda Núria, la filla de ma germana Fanny. La cerimònia la vam celebrar a l'església d'Alpicat i després vam anar a dinar a Cal Nenet de Butsènit. Feia temps que no menjava cargols, malgrat que el cap de setmana anterior hi havia cent penyes als Camps Elisis festejant l'Aplec del Cargol. Ja sé que a tu no t'agraden aquestes bestioles llesfiscoses amb banyes, però resulta que, per aquests rodals, el teu cas és una excepció, respectable, però excepció.
La lluna plena ens va enxampar d'aniversari. Vuit mesos junts. Déu n'hi do. No tot han sigut flors i violes, però el balanç és completament positiu. L'estiu arriba carregat de promeses. Dintre de tres setmanes, tu faràs un creuer! Quina enveja. Anirem a la platja. Gaudirem del bon temps. Després de l'estiu potser les coses es posaran costa amunt, difícils. No tinc por de res, Mahalta, si m'agafes la mà i em recolzes. Vingui el que vingui, ens en sortirem. N'estic segur.
Petonets
Teu
Val a dir que estic entusiasmat amb aquest projecte.
El mes de maig s'acomiada ple de roses. Els rossinyols refilen pertot. Ja fa dies que en sento un des de casa, a l'altra banda de la carretera, vora el riu.
Ahir vaig assistir a la comunió de la meva neboda Núria, la filla de ma germana Fanny. La cerimònia la vam celebrar a l'església d'Alpicat i després vam anar a dinar a Cal Nenet de Butsènit. Feia temps que no menjava cargols, malgrat que el cap de setmana anterior hi havia cent penyes als Camps Elisis festejant l'Aplec del Cargol. Ja sé que a tu no t'agraden aquestes bestioles llesfiscoses amb banyes, però resulta que, per aquests rodals, el teu cas és una excepció, respectable, però excepció.
La lluna plena ens va enxampar d'aniversari. Vuit mesos junts. Déu n'hi do. No tot han sigut flors i violes, però el balanç és completament positiu. L'estiu arriba carregat de promeses. Dintre de tres setmanes, tu faràs un creuer! Quina enveja. Anirem a la platja. Gaudirem del bon temps. Després de l'estiu potser les coses es posaran costa amunt, difícils. No tinc por de res, Mahalta, si m'agafes la mà i em recolzes. Vingui el que vingui, ens en sortirem. N'estic segur.
Petonets
Teu
