15- Quan, al fons, dels silencis, la busques i et reculls, i la teva mirada ja parla

Estimada Mahalta,

Avui és l'últim dia de l'any i, per tant, s'acaba la celebració del centenari del meu naixement. Si t'he de ser sincer, reconec que aquesta commemoració m'ha empudegat força, sobretot tenint en compte que jo no estic acostumat a la faramalla mediàtica, i menys quan és promoguda per l'establishment oficial, és a dir, pels polítics i la seva claca. No, no és modèstia. Tu saps millor que ningú que la meva obra no té res a veure amb això, ans al contrari. La poesia sempre és íntima perquè brolla de la més pregona sensibilitat de l'ànima; i en el meu cas concret encara més. Els versos que he escrit són el meu testament vital, no pas un producte publicitari ni una excusa per a què alguns es pengin medalles. Tanmateix valoro l'esforç dels que s'han acostat a la meva literatura amb una sincera predisposició, conscients que, més enllà de les efemèrides, hi batega el tremp d'allò perdurable, l'essència humana destil·lada en els mots.

No t'ho creuràs, amiga, però falten dues hores perquè toquin les campanades (enguany TV3 les emet des de La Pobla de Segur) i fa una bonança que dóna gust. El clima ha canviat molt. Tot està regirat, l'economia el que més. No sé pas com ens en sortirem, amb aquesta crisi. Em recorda la situació que vam patir després de la guerra. La gent perd la feina, es queden sense casa, i les perspectives no pinten bé. El pitjor de tot és que sempre ho acaben pagant els més dèbils, la classe treballadora. Et juro que he arribat a odiar els bancs, principals responsables de l'actual desgavell. El capitalisme és un Titànic que s'enfonsa. El que vindrà és una incògnita i ens hi haurem d'adaptar com sigui.

M'acomiado amb aquesta lletra. Te n'he enviat 15 al llarg d'aquest any. Disculpa que hagi deixat passar tant de temps des de l'última, però les circumstàncies no em van permetre escriure la qual cosa no significa que no et tingués present.

Deixa'm afegir a tall d'adéu (tu i jo sempre estarem junts, amants eterns) els versos d'una de les cançons que et vaig dedicar l'agost de 1937, aquella que tant t'agradava:

Per això quan, abans de deixar-me, somrius,
emmudits els llavis de rosa,
al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius
insinuar-se encara gosa.

Restarà el teu somriure, Mahalta, la teva mirada insondable que diu més que tots els meus poemes. Emmudeixo besant-te.

Sempre teu

14- Què fàcilment saben donar-la!

13- Fins la paraula més difícil, els teus fulls

Estimada Mahalta,

Estic de vacances!! Sé que no té gaire sentit escriure't aquesta lletra perquè em trobo a casa teva, que és el lloc on estic passant les meves vacances. Seran tres setmanes, si tot va bé. Aprofito que has sortit una estona per a transmetre't per escrit el que estic sentint aquests dies al teu costat.

Mai havíem estat tants dies seguits junts. Et confesso que tenia por, i crec que tu també. El fet de viure separats ens salva de caure en els perills de les parelles convencionals, ja saps, la rutina i totes aquestes coses... El balanç per ara és molt positiu. Una experiència més en la nostra relació que aviat farà un any que dura.

La muntanya és el paisatge que més m'agrada. Aquest verd pertot, el riu, el pantà, els cims, els poblets... Hem fet moltes excursions i hem descobert racons idíl·lics: el poble deshabitat de Rúbies, l'ermita de la Pertusa, etc. El Montsec em té robat el cor, com me'l tens robat tu, Mahalta.

Tenim més dies per a gaudir plegats d'aquesta situació, certament extraordinària. Després, tot tornarà al seu lloc, tu aquí i jo a 100 km, amb les nostres respectives obligacions, veient-nos quan puguem.

El cap de setmana passat vam anar a la platja, i no pas a una platja qualsevol, sinó a un petit paradís situat molt a prop de la ciutat de Tarragona. Està envoltada per un bosc de pins, savines i margallons. Sembla mentida que encara resti verge, que hagi arribat intacta al segle XXI. Li diuen Waikiki (Cala Fonda) i és una platja nudista. Ens vam treure el banyador sense problemes. Va ser emocionant. Hi tornarem aquest proper cap de setmana.

Has arribat. M'has enxampat escrivint-te la lletra. Has dit: "Tu acaba, que jo planxo una mica..." Estàs planxant al meu costat. Per a sopar he preparat bacallà al forn amb patates i cebes. Les patates són blanques i noves, les vaig collir jo mateix de l'hort de mon pare.

Demà divendres. Gairebé una setmana junts. Em preguntes si se m'ha fet llarg. No pas. En absolut.

S'ha girat vent. Escoltem el xivarri dels nens de l'alberg. Se'm fa estrany veure com planxes roba meva. Fa anys que la meva roba només me la planxo jo. M'encanta cuinar per a tu. M'encanta estar amb tu. M'encantes.

Acabo la lletra. Ara te la llegiré. Espero la teva resposta aviat, eh.

Petonets estiuencs

Teu

12- L'ombra de les teves paraules

Estimada Mahalta,

T'escric aquesta lletra des de terra ferma mentre tu et trobes navegant en un creuer per la Mediterrània. M'has enviat un missatge dient que aquest vespre arribareu a Eivissa, illa on passareu tot el cap de setmana. Aquest creuer era un vell somni que comparties amb la teva amiga Anna. Per fi l'heu pogut fer realitat. No és fàcil conservar una amistat iniciada a la infantesa. En això t'envejo, perquè jo no tinc amics. Quan arribeu estaré esperant-vos al port de Barcelona. Mentrestant, pobre de mi, m'he de conformar amb prendre el sol a l'hamaca de la terrassa. Aquest matí he agafat la bici i he anat fins a l'hort de mon pare per ajudar-lo a collir patates. Quina esllomada! Encara em fan mal els ronyons. Fa una estona que s'ha girat aire i el cel s'ha ennuvolat. El riu ja no baixa tan ple com aquests dies anteriors. Et trobo molt a faltar.

L'estiu es presenta bé. Al juliol estarem més dies junts. La incertesa del futur es dissipa per moments. Sembla que les coses poden ser favorables i que, al final, haurà valgut la pena esperar pacientment, confiant que el destí ens tingui preparades bones cartes per a jugar. Ja saps que tu ets sempre l'optimista i jo el pessimista. La meva especialitat és imaginar el pitjor escenari possible. Tu, en canvi, saps donar-li la volta per injectar-me ànims. Ens complementem, per tant. Necessito creure que tot anirà bé, però ets tu la que m'enforteixes cada dia amb la teva serenor, amb aquest amor incondicional, dolç i persistent com un plugim que amara el cor.

Gaudeix de la singladura, amor. No et perdis les postes de sol des del vaixell. Enyora'm només una miqueta. Et mereixies aquest descans. Aquí estaré quan tornis, morint-me de ganes d'abraçar-te.

T'estimolt

Teu

11- Jo veig passar pel llac profund del teu esguard

Estimada Mahalta,

T'he de comunicar una gran notícia: la Universitat de Lleida ha creat la càtedra Màrius Torres que es dedicarà a preservar, difondre i estudiar el patrimoni literari català contemporani. El consell de govern de la UdL ha tirat endavant la creació d'aquesta càtedra que serà dirigida pel professor de Filologia Catalana, Joan Ramon Veny. La càtedra té els objectius de difondre la literatura feta a Ponent i convertir la UdL en centre de referència per a la preservació, difusió i estudi del patrimoni literari català contemporani. Un dels principals projectes que desenvoluparà és un Corpus Literari Digital, una plataforma virtual que recollirà tots els materials relacionats amb la literatura del segle XX.

Val a dir que estic entusiasmat amb aquest projecte.

El mes de maig s'acomiada ple de roses. Els rossinyols refilen pertot. Ja fa dies que en sento un des de casa, a l'altra banda de la carretera, vora el riu.

Ahir vaig assistir a la comunió de la meva neboda Núria, la filla de ma germana Fanny. La cerimònia la vam celebrar a l'església d'Alpicat i després vam anar a dinar a Cal Nenet de Butsènit. Feia temps que no menjava cargols, malgrat que el cap de setmana anterior hi havia cent penyes als Camps Elisis festejant l'Aplec del Cargol. Ja sé que a tu no t'agraden aquestes bestioles llesfiscoses amb banyes, però resulta que, per aquests rodals, el teu cas és una excepció, respectable, però excepció.

La lluna plena ens va enxampar d'aniversari. Vuit mesos junts. Déu n'hi do. No tot han sigut flors i violes, però el balanç és completament positiu. L'estiu arriba carregat de promeses. Dintre de tres setmanes, tu faràs un creuer! Quina enveja. Anirem a la platja. Gaudirem del bon temps. Després de l'estiu potser les coses es posaran costa amunt, difícils. No tinc por de res, Mahalta, si m'agafes la mà i em recolzes. Vingui el que vingui, ens en sortirem. N'estic segur.

Petonets

Teu

10- Els núvols, els cignes i els saules

Estimada Mahalta,

El riu baixa ple a vessar. S'ha ajuntat el desglaç amb un abril molt plujós. Els embassaments no admeten més aigua. Avui comença la festa major de maig.

Fa un mes que et vaig escriure la darrera lletra. Saps de sobres per què no he perdut el temps esborrallant paraules. Les paraules es queden curtes enfront de les vivències reals. Quan la vida irromp amb tota la seva plenitud, hem de viure-la a fons, sense perdre ni un instant. Ha sigut un mes gloriós, fantàstic, irrepetible. El mes de Sant Jordi ens ha portat l'Amor amb majúscules. Quan tot semblava perdut, vas ser valenta i vas escollir el camí del cor. Els teus dubtes es van dissipar. Reconec que la meva fe i la meva esperança trontollaven, però mai no vaig rendir-me del tot. No et volia perdre de cap de les maneres i vaig lluitar amb totes les meves forces. Al final, el premi ha valgut la pena. No te'n penediràs. Ens estimem. Som feliços.

Allò que va començar com una aventura amb data de caducitat, amb el pas del temps es va transformar en quelcom més profund que arrelava sens remei en el fons del nostre ésser. Al principi sempre deies: "Amb tu sóc jo". Ara diem: "Som nosaltres", un plural que va més enllà de la perspectiva individual, de l'egoisme curt de mires, i que ens enlaira cap a una nova dimensió.

Estimada, avui fa un mes que ens vam comprometre de debò. A per totes! El teu somriure és el meu far. Visc per a fer-te feliç. Em correspons amb escreix, em dónes tot allò que podria somiar. Sobren les paraules.

Gràcies per existir, per buscar-me, per trobar-me, per ser com ets, per estimar-me com m'estimes... Gràcies, Mahalta, perquè amb tu la meva vida té sentit.

Només desitjo que la nostra flama no s'apagui mai i que la nostra llum resplendeixi sempre.

Teu

9- Com una aigua tranquil·la reflecteix, cap al tard

Estimada Mahalta,

Després de la passió, que és foc d'encenalls, flors i violes, rauxa descontrolada; arriba la calma de l'amor veritable, la pregonesa de les mirades que s'ho diuen tot sense paraules, el vi més dolç del celler. No confonguis l'enamorament amb l'amor. Després de la passió, que caduca, queda el regust de la complicitat, la tendra certesa de la unitat indestriable. Això és el que compta i el que val.

Som amics i som germans, Mahalta, encara que ja no siguem amants. Hem anat més enllà del pessigolleig epidèrmic, hem estat capaços d'aprofundir en la nostra relació perquè, com deia el Petit Príncep, l'essencial és invisible als ulls. Ens estimem de debò. El nostre amor no és superficial. Ara sabem que el camí pot ser llarg...

Hi ha hagut dolor per ambdues parts. Les llàgrimes han segellat el nostre pacte. No et vull perdre, Mahalta. Mai. Facis el que facis, estiguis amb qui estiguis, vull que te'n recordis de mi, dels meus braços oberts, de les meves ales per abraçar-te. El nostre riu seguirà fluint, com sempre, amunt i avall, com l'aiguabarreig dels nostres cors.

Sigues feliç, sisplau, i fes-m'ho saber.

Teu