12- L'ombra de les teves paraules

Estimada Mahalta,

T'escric aquesta lletra des de terra ferma mentre tu et trobes navegant en un creuer per la Mediterrània. M'has enviat un missatge dient que aquest vespre arribareu a Eivissa, illa on passareu tot el cap de setmana. Aquest creuer era un vell somni que comparties amb la teva amiga Anna. Per fi l'heu pogut fer realitat. No és fàcil conservar una amistat iniciada a la infantesa. En això t'envejo, perquè jo no tinc amics. Quan arribeu estaré esperant-vos al port de Barcelona. Mentrestant, pobre de mi, m'he de conformar amb prendre el sol a l'hamaca de la terrassa. Aquest matí he agafat la bici i he anat fins a l'hort de mon pare per ajudar-lo a collir patates. Quina esllomada! Encara em fan mal els ronyons. Fa una estona que s'ha girat aire i el cel s'ha ennuvolat. El riu ja no baixa tan ple com aquests dies anteriors. Et trobo molt a faltar.

L'estiu es presenta bé. Al juliol estarem més dies junts. La incertesa del futur es dissipa per moments. Sembla que les coses poden ser favorables i que, al final, haurà valgut la pena esperar pacientment, confiant que el destí ens tingui preparades bones cartes per a jugar. Ja saps que tu ets sempre l'optimista i jo el pessimista. La meva especialitat és imaginar el pitjor escenari possible. Tu, en canvi, saps donar-li la volta per injectar-me ànims. Ens complementem, per tant. Necessito creure que tot anirà bé, però ets tu la que m'enforteixes cada dia amb la teva serenor, amb aquest amor incondicional, dolç i persistent com un plugim que amara el cor.

Gaudeix de la singladura, amor. No et perdis les postes de sol des del vaixell. Enyora'm només una miqueta. Et mereixies aquest descans. Aquí estaré quan tornis, morint-me de ganes d'abraçar-te.

T'estimolt

Teu

11- Jo veig passar pel llac profund del teu esguard

Estimada Mahalta,

T'he de comunicar una gran notícia: la Universitat de Lleida ha creat la càtedra Màrius Torres que es dedicarà a preservar, difondre i estudiar el patrimoni literari català contemporani. El consell de govern de la UdL ha tirat endavant la creació d'aquesta càtedra que serà dirigida pel professor de Filologia Catalana, Joan Ramon Veny. La càtedra té els objectius de difondre la literatura feta a Ponent i convertir la UdL en centre de referència per a la preservació, difusió i estudi del patrimoni literari català contemporani. Un dels principals projectes que desenvoluparà és un Corpus Literari Digital, una plataforma virtual que recollirà tots els materials relacionats amb la literatura del segle XX.

Val a dir que estic entusiasmat amb aquest projecte.

El mes de maig s'acomiada ple de roses. Els rossinyols refilen pertot. Ja fa dies que en sento un des de casa, a l'altra banda de la carretera, vora el riu.

Ahir vaig assistir a la comunió de la meva neboda Núria, la filla de ma germana Fanny. La cerimònia la vam celebrar a l'església d'Alpicat i després vam anar a dinar a Cal Nenet de Butsènit. Feia temps que no menjava cargols, malgrat que el cap de setmana anterior hi havia cent penyes als Camps Elisis festejant l'Aplec del Cargol. Ja sé que a tu no t'agraden aquestes bestioles llesfiscoses amb banyes, però resulta que, per aquests rodals, el teu cas és una excepció, respectable, però excepció.

La lluna plena ens va enxampar d'aniversari. Vuit mesos junts. Déu n'hi do. No tot han sigut flors i violes, però el balanç és completament positiu. L'estiu arriba carregat de promeses. Dintre de tres setmanes, tu faràs un creuer! Quina enveja. Anirem a la platja. Gaudirem del bon temps. Després de l'estiu potser les coses es posaran costa amunt, difícils. No tinc por de res, Mahalta, si m'agafes la mà i em recolzes. Vingui el que vingui, ens en sortirem. N'estic segur.

Petonets

Teu

10- Els núvols, els cignes i els saules

Estimada Mahalta,

El riu baixa ple a vessar. S'ha ajuntat el desglaç amb un abril molt plujós. Els embassaments no admeten més aigua. Avui comença la festa major de maig.

Fa un mes que et vaig escriure la darrera lletra. Saps de sobres per què no he perdut el temps esborrallant paraules. Les paraules es queden curtes enfront de les vivències reals. Quan la vida irromp amb tota la seva plenitud, hem de viure-la a fons, sense perdre ni un instant. Ha sigut un mes gloriós, fantàstic, irrepetible. El mes de Sant Jordi ens ha portat l'Amor amb majúscules. Quan tot semblava perdut, vas ser valenta i vas escollir el camí del cor. Els teus dubtes es van dissipar. Reconec que la meva fe i la meva esperança trontollaven, però mai no vaig rendir-me del tot. No et volia perdre de cap de les maneres i vaig lluitar amb totes les meves forces. Al final, el premi ha valgut la pena. No te'n penediràs. Ens estimem. Som feliços.

Allò que va començar com una aventura amb data de caducitat, amb el pas del temps es va transformar en quelcom més profund que arrelava sens remei en el fons del nostre ésser. Al principi sempre deies: "Amb tu sóc jo". Ara diem: "Som nosaltres", un plural que va més enllà de la perspectiva individual, de l'egoisme curt de mires, i que ens enlaira cap a una nova dimensió.

Estimada, avui fa un mes que ens vam comprometre de debò. A per totes! El teu somriure és el meu far. Visc per a fer-te feliç. Em correspons amb escreix, em dónes tot allò que podria somiar. Sobren les paraules.

Gràcies per existir, per buscar-me, per trobar-me, per ser com ets, per estimar-me com m'estimes... Gràcies, Mahalta, perquè amb tu la meva vida té sentit.

Només desitjo que la nostra flama no s'apagui mai i que la nostra llum resplendeixi sempre.

Teu

9- Com una aigua tranquil·la reflecteix, cap al tard

Estimada Mahalta,

Després de la passió, que és foc d'encenalls, flors i violes, rauxa descontrolada; arriba la calma de l'amor veritable, la pregonesa de les mirades que s'ho diuen tot sense paraules, el vi més dolç del celler. No confonguis l'enamorament amb l'amor. Després de la passió, que caduca, queda el regust de la complicitat, la tendra certesa de la unitat indestriable. Això és el que compta i el que val.

Som amics i som germans, Mahalta, encara que ja no siguem amants. Hem anat més enllà del pessigolleig epidèrmic, hem estat capaços d'aprofundir en la nostra relació perquè, com deia el Petit Príncep, l'essencial és invisible als ulls. Ens estimem de debò. El nostre amor no és superficial. Ara sabem que el camí pot ser llarg...

Hi ha hagut dolor per ambdues parts. Les llàgrimes han segellat el nostre pacte. No et vull perdre, Mahalta. Mai. Facis el que facis, estiguis amb qui estiguis, vull que te'n recordis de mi, dels meus braços oberts, de les meves ales per abraçar-te. El nostre riu seguirà fluint, com sempre, amunt i avall, com l'aiguabarreig dels nostres cors.

Sigues feliç, sisplau, i fes-m'ho saber.

Teu

8- De la font a la mar -la nostra pàtria antiga-

Estimada Mahalta,

L'amor és un misteri ple de matisos. El teu mail d'ahir m'ha deixat completament descol·locat. Dius que vols apartar-te de la meva vida perquè el temps ha deixatat la relació, perquè creus que el millor ja ho hem viscut i ara només vindrien les ombres, les runes, la pena... T'allunyes amb determinació, com si aquests mesos haguessin estat un somni del qual despertes, un somni inversemblant que no podia durar ("amb data de caducitat", deies tu). Ara decideixes sufocar-lo. No t'ho retrec. Volem tocar els núvols sempre, el cel, però tard o d'hora ens adonem que tenim els peus a terra.

L'amor és un misteri ple de matisos. T'entenc. No podíem forçar els fets. Tu amb la teva entrega incondicional; jo amb la meva reserva, frenant-me, per por o per prudència, per incapacitat emocional. No ho sé ben bé.

Dius que compti amb tu com amiga, però no veig gaire clara aquesta opció. Potser tens raó quan afirmes que comença una nova etapa. "No donis res per fet", m'has dit. Ens trobarem molt a faltar...

Som ànimes lliures. Hi ha un horitzó. Tenim les ales. Em sento sol. He de ser home.

Gràcies, Mahalta, pel teu amor, el teu recolzament, la teva generositat... No he sabut o no he pogut donar-te tot el que volies, el que et mereixes. Allò que hem viscut plegats queda dins nostre, ens acompanyarà sempre.

Et desitjo de cor tota la sort del món. No t'oblidaré mai.

Teu

7- I escolto la teva aigua, tremolosa i amiga

Estimada Mahalta,

Aquest matí ha començat el V Festival Internacional de Poesia que duu el teu nom. He estat a la plaça de la Paeria on les autoritats han inaugurat una setmana atapeïda d'actes en honor a Màrius Torres. Després s'ha fet una lectura oberta de poemes seus. Jo duia el volum de l'editorial Ariel que m'acompanya des de l'any 1982, quan els meus pares me'l van portar a Pamplona on estudiava. La meva intenció era llegir la Cançó a Mahalta que duu el número 21, aquella que comença “Com dos infants que van per un bosc de rondalla...” i acaba (aquest final m'encanta): “Mahalta! Sóc el teu germà!”. Màrius no acostuma a posar admiracions, i aquí les rebla. Hi ha versos memorables: “cap a la pàtria eterna de les sirenes i els dofins” o “¿Retrobes, en la mar de l'ensomni, la barca que et torna a buscar?”. És aquesta vida de somieig, com la nostra, feta de passat i de nostàlgia, la que em captiva cada vegada que rellegeixo els poemes de Màrius.

Et deia que la meva intenció era pujar a l'escenari per a llegir, però m'ha vençut la timidesa i he marxat. ¿Saps on he anat després? He pujat al campanar de la Seu! Per la plaça de Sant Joan he accedit a l'ascensor, que es troba justament a tocar del Parc Màrius Torres, on hi ha un monument de formigó representant el seu bust. Resulta que avui l'entrada al recinte era gratuïta i he pogut gaudir del claustre i de la meravellosa panoràmica des del punt més elevat de la ciutat, això sí, després de salvar els 238 esglaons que hi ha fins al capdamunt. Feia sol i només he trobat dues persones pel camí. M'hagués quedat allà dalt tot el dia.

Al vespre he anat al pub Smiling Jack convidat per la Maribel Sánchez, del grup Adictos al verso. El primer i el tercer dijous de cada mes es reuneixen per a fer lectures poètiques. Són un grup de gent molt maco. M'han fet sortir a llegir. Sort que duia sota el braç el meu últim llibre publicat (Entrellum) i he pogut escollir un poema: "L'amor plujós". També he aprofitat per a parlar una mica de Màrius...

No, Mahalta, no em faig il·lusions. Sé qui ets i sé qui sóc. Plegats només som paraules.

Teu

6- Sento, com si em seguís, el teu batec suau

Estimada Mahalta,

Acabo de redactar una carta a Màrius Torres amb la intenció que surti publicada al diari. Es titula "La ciutat propera". Te la copio:

Benvolgut Màrius, si aixequessis el cap del nínxol del cementiri de Sant Quirze de Safaja on reposes i tornessis a la teva ciutat natal, et quedaries astorat. De ben segur que t'ho pensaries dues vegades abans de tornar a escriure aquell poema titulat “La ciutat llunyana”. Enguany celebrem el centenari del teu naixement i el primer que vull destacar és la metamorfosi que ha sofert la ciutat "dolça i secreta”, com tu l'anomenaves en un altre dels teus poemes. Jo vaig marxar fa vint-i-set anys i, ara que hi he tornat, me'n faig creus, dels canvis. Mon pare, nascut a la plaça de l'Ereta, també al·lucina. El que més m'agrada és la recuperació que s'ha fet de la zona del riu: ponts, passarel·les, espais verds, el parc de la Mitjana. Alabo la restauració del Castell de Gardeny i de la Suda. La nova Llotja és espectacular. Sí, Màrius, no pateixis, per sort encara queden “camps humils i alegres” i “camins fondals de xops i de canyars”, però la boira ja no és tan fidel com abans, el riu és menys profund i la ciutat ha deixat de ser llunyana. Tenim autopista, autovia, tren d'alta velocitat i fins i tot avions! Les teves obres estan digitalitzades. A la Biblioteca Pública hi tens el teu espai. L'altre dia vaig poder tocar el piano que tu tocaves a Mas Blanc. I, al capdamunt de tot, com sempre, senyoreja el campanar de la Seu, guarnit amb el vol majestuós de les cigonyes que, a l'hora de la posta, tornen al niu... Tornaràs també tu?

El teu SMS m'ha deixat bocabadat. Dius que véns aquest divendres... No m'ho acabo de creure. Serà veritat?

Teu