Enguany celebrem el centenari del naixement de Màrius Torres. El poeta lleidatà va passar els últims set anys de la seva vida al sanatori de Puig d'Olena, on va conèixer Mercè Figueras, amiga i musa (Mahalta), amb la qual va compartir lectures, passejos i converses. Ella va inspirar-li 275 cartes i 9 poemes. Aquestes ciberlletres van adreçades a una Mahalta del segle XXI. Cada títol és un vers escrit per Màrius i cada post un relat de les meves vivències a la ciutat "dolça i secreta..."

21.3.10

8- De la font a la mar -la nostra pàtria antiga-

Estimada Mahalta,

L'amor és un misteri ple de matisos. El teu mail d'ahir m'ha deixat completament descol·locat. Dius que vols apartar-te de la meva vida perquè el temps ha deixatat la relació, perquè creus que el millor ja ho hem viscut i ara només vindrien les ombres, les runes, la pena... T'allunyes amb determinació, com si aquests mesos haguessin estat un somni del qual despertes, un somni inversemblant que no podia durar ("amb data de caducitat", deies tu). Ara decideixes sufocar-lo. No t'ho retrec. Volem tocar els núvols sempre, el cel, però tard o d'hora ens adonem que tenim els peus a terra.

L'amor és un misteri ple de matisos. T'entenc. No podíem forçar els fets. Tu amb la teva entrega incondicional; jo amb la meva reserva, frenant-me, per por o per prudència, per incapacitat emocional. No ho sé ben bé.

Dius que compti amb tu com amiga, però no veig gaire clara aquesta opció. Potser tens raó quan afirmes que comença una nova etapa. "No donis res per fet", m'has dit. Ens trobarem molt a faltar...

Som ànimes lliures. Hi ha un horitzó. Tenim les ales. Em sento sol. He de ser home.

Gràcies, Mahalta, pel teu amor, el teu recolzament, la teva generositat... No he sabut o no he pogut donar-te tot el que volies, el que et mereixes. Allò que hem viscut plegats queda dins nostre, ens acompanyarà sempre.

Et desitjo de cor tota la sort del món. No t'oblidaré mai.

Teu

1 comentari:

  1. La supervivència passa per la idea de la perduració sense trànsit (immortalitat) on el guerrer s'imposa per sobre de l'amor i deixa enrere els records, amb l'egoisme d'un déu, esperant aconseguir el seu Graal... ¿Però on va tan perdut el meu jo, de si mateix? No estarà en el camí del Graal fins que em miri als ulls i vegi el pou de la meva ànima.

    ResponElimina