Aquesta és la primera lletra que t'escric. He pensat que podríem continuar en contacte mitjançant aquest blog. D'ençà que vas marxar, he trobat molt a faltar la teva companyia, les hores que vam caminar junts vora el riu, enraonant de mil coses. Espero que estiguis bé i que puguis respondre'm el més aviat possible.
He canviat de casa i visc sol (ara en diuen single). Sóc un home lliure. Des del finestral puc contemplar la posta cada vespre. Quina meravella! Quan les cigonyes tornen al niu, l'espectacle és gairebé oníric, una apoteosi de taronja a l'horitzó. De nit veig la flama de la depuradora, l'AVE que passa rabent i, més enllà, el campanar d'Albatàrrec. L'hivern és prou suportable. Fins ara no hem tingut gaire boira. Avui el dia era clar i assolellat, amb una visibilitat perfecta. A l'entrellum destacava la nítida silueta del Montmeneu, la muntanya més alta de la comarca.
Dels cinc cinemes de la ciutat, tres han fet vaga. S'oposen a la nova llei que el govern de la Generalitat vol aprovar segons la qual un 50% de les pel·lícules hauran de ser doblades al català. A mi no em sembla gens exagerat, tenint en compte que ara només se n'exhibeixen un 3% en la nostra llengua, és a dir, una misèria. A partir d'avui ja sé quins són els meus cinemes: Lauren i Funàtic. Els altres que m'esperin.
Teu
Estimat Toni,
ResponEliminaHe llegit amb molta il·lusió les teves paraules. També jo trobo a faltar les passejades vora el riu. Estic força recuperada. Al lloc on visc ara gairebé sempre és de nit, però el cel és ple d'estels i la foscor, lluny d'arrossegar-me a un estat de tristesa i malenconia, em fa sentir una pau infinita. Imagina't viure eternament al costat del riu...
M'he instal·lat en un petit paradís. Sempre he estat lliure. Ara seràs feliç, gairebé sol, i dic gairebé perquè seguiràs tenint la companyia de les teves paraules, que en altres temps compartires amb mi. He tret finestres i portes per no haver-les d'obrir i tancar... tan avorrida com estava de carregar claus i canviar panys. El silenci és omnipresent, a penes si creuem somriures, de tan feliços com som en aquest indret.
D'altra banda ja deus suposar el que en penso, d'aquest assumpte del cinema. Hauria d'haver un 50% de pel·lícules doblades al català i l'altre 50% hauríen de ser en versió original subtitulada en català. Anem molt lents, no sé si algun dia arribarem a ser de debò un poble lliure. Sempre vaig pensar que confoníem la tolerància i l'educació amb el servilisme i l'obediència. Bon cop de falç.
Desitjant saber de tu i dels teu pensaments,
Mah
Estimada i benvolguda Mahalta, quant de temps que el meu cor no s’alegrava tant de sentir una veu coneguda sabent.te tan llunyana. La pau del teu esperit és tan gran que el mòn se’t fa petit amb tots nosaltres, podres diables, trajinant cap aquí i cap allà.
ResponEliminaJa veig que estàs al cas del que passa a la Nostra terra. Ja saps estimada, la Nostra terra és lenta com un caragol, li’n costa treure les banyes i s’amaga a la closca tant com pot.
Com que la teva amistat amb en Toni perdurarà en el temps, us aniré seguint, si m’ho permets.
Deixa que t’abraci afablement
Maria Gràcia
Estimada Maria, rebo la teva abraçada amb profunda gratitud i te la retorno amb un desig de serenor; sàpigues que tots en aquest indret estimem les persones de bé. La terra habita en el nostre cor, per això no morirà mai i lenta però segura anirà fent el seu camí fins el dia en que la veurem lliure i feliç. No calen permisos quan s'actua de bon cor, pots caminar al nostre costat sempre que vulguis.
ResponEliminaMahalta