Enguany celebrem el centenari del naixement de Màrius Torres. El poeta lleidatà va passar els últims set anys de la seva vida al sanatori de Puig d'Olena, on va conèixer Mercè Figueras, amiga i musa (Mahalta), amb la qual va compartir lectures, passejos i converses. Ella va inspirar-li 275 cartes i 9 poemes. Aquestes ciberlletres van adreçades a una Mahalta del segle XXI. Cada títol és un vers escrit per Màrius i cada post un relat de les meves vivències a la ciutat "dolça i secreta..."

31.5.10

11- Jo veig passar pel llac profund del teu esguard

Estimada Mahalta,

T'he de comunicar una gran notícia: la Universitat de Lleida ha creat la càtedra Màrius Torres que es dedicarà a preservar, difondre i estudiar el patrimoni literari català contemporani. El consell de govern de la UdL ha tirat endavant la creació d'aquesta càtedra que serà dirigida pel professor de Filologia Catalana, Joan Ramon Veny. La càtedra té els objectius de difondre la literatura feta a Ponent i convertir la UdL en centre de referència per a la preservació, difusió i estudi del patrimoni literari català contemporani. Un dels principals projectes que desenvoluparà és un Corpus Literari Digital, una plataforma virtual que recollirà tots els materials relacionats amb la literatura del segle XX.

Val a dir que estic entusiasmat amb aquest projecte.

El mes de maig s'acomiada ple de roses. Els rossinyols refilen pertot. Ja fa dies que en sento un des de casa, a l'altra banda de la carretera, vora el riu.

Ahir vaig assistir a la comunió de la meva neboda Núria, la filla de ma germana Fanny. La cerimònia la vam celebrar a l'església d'Alpicat i després vam anar a dinar a Cal Nenet de Butsènit. Feia temps que no menjava cargols, malgrat que el cap de setmana anterior hi havia cent penyes als Camps Elisis festejant l'Aplec del Cargol. Ja sé que a tu no t'agraden aquestes bestioles llesfiscoses amb banyes, però resulta que, per aquests rodals, el teu cas és una excepció, respectable, però excepció.

La lluna plena ens va enxampar d'aniversari. Vuit mesos junts. Déu n'hi do. No tot han sigut flors i violes, però el balanç és completament positiu. L'estiu arriba carregat de promeses. Dintre de tres setmanes, tu faràs un creuer! Quina enveja. Anirem a la platja. Gaudirem del bon temps. Després de l'estiu potser les coses es posaran costa amunt, difícils. No tinc por de res, Mahalta, si m'agafes la mà i em recolzes. Vingui el que vingui, ens en sortirem. N'estic segur.

Petonets

Teu

1 comentari:

  1. Estimat,

    Sóc a l'andana del meu futur esperant un tren carregat de promeses. Mai no deixaré de lluitar pel que vull.

    La camisa blanca de la primera trobada, aquella mirada insondable, la tendresa del teu gest en apropar-te... Puc recordar cada detall, cada segon...

    Els núvols del nostre cel són d'un taronja violaci, sempre solcats per ocells que sobrevolen les misèries humanes.

    T'estimo, ho saps? T'ESTIMOLT. (És la nostra paraula des de fa dies). Molt, sí, massa i tot, Màrius. Perquè l'amor és lliurament, risc, joc, i sempre existeix la possibilitat de perdre. Tanmateix, els mesos que fa que estem junts, tots els dies que hem compartit, han sigut un guany absolut, els millors de la meva vida. Sortosament t'he pogut trobar en la maduresa, després de moltes experiències que m'han fet com sóc. Des que et conec em veig més maca. Tu em fas sentir guapa.

    Contemplo com tornen les cigonyes al niu. També jo torno a tu cada vespre. De fet, no aconsegueixo separar-m'hi ni un instant. És com si estigués sempre amb tu. M'agrada sentir el teu cos, palpar-lo, acaronar-lo i adormir-me així. Els dies que estem separats és com si em faltés una part física de mi, com ara una cama o un braç.

    T'escriuria sense aturador... He de preparar el sopar. Dir-te només que delejo la teva propera lletra. No triguis gaire, amor meu.

    Teva

    Mahalta

    ResponElimina