Enguany celebrem el centenari del naixement de Màrius Torres. El poeta lleidatà va passar els últims set anys de la seva vida al sanatori de Puig d'Olena, on va conèixer Mercè Figueras, amiga i musa (Mahalta), amb la qual va compartir lectures, passejos i converses. Ella va inspirar-li 275 cartes i 9 poemes. Aquestes ciberlletres van adreçades a una Mahalta del segle XXI. Cada títol és un vers escrit per Màrius i cada post un relat de les meves vivències a la ciutat "dolça i secreta..."

17.2.10

4- Entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes

Estimada Mahalta,

Avui he tornat a fer la volta a Lleida. Dues hores de caminada. He sortit de casa riu amunt fins al parc de la Mitjana; a la glorieta Font i Quer he enfilat cap a l'avinguda Torre Vicens; després de la plaça dels Països Catalans he seguit per l'avinguda de Balàfia fins a la plaça de França i, seguint l'avinguda de Pinyana, he fet cap a l'hospital Arnau de Vilanova; he travessat la carretera d'Osca, he passat a la vora de la presó i he baixat pel passeig Onze de Setembre, carrer Ferran el Catòlic i carrer Cardenal Cisneros fins que he arribat un altre cop al riu. Cercle tancat. En total uns deu quilòmetres. Pardinyes, Balàfia i la Mariola són barris que han crescut molt últimament. No els coneixeries. Caminar em permet desenganxar-me de la pantalla de l'ordinador i m'ajuda a netejar la ment. Els pensaments que em vénen caminant són sempre profitosos. M'he mullat una mica perquè s'ha ficat a ploure a l'altura dels blocs Juan Carlos. Res, quatres gotes mal comptades. La meva intenció seria fer aquest trajecte cada dia. Ja veurem si ho aconsegueixo.

Al vespre he assistit al Cafè del Teatre de l'Escorxador a l'acte "Literatura pel dret a decidir", promogut pel col·lectiu Lleida Decideix, que vol dur endavant la consulta popular per la independència el proper 25 d'abril. Han participat l'historiador Joan Busqueta i els escriptors Joan Margarit, Sebastià Alzamora, Miquel de Palol, Pere Rovira, Jordi Pàmias, Rosa Fabregat, Pere Pena, Txema Martínez i Xavier Macià. La majoria han llegit poemes. Al meu parer, el millor rapsoda, el més abrandat, ha sigut Pere Rovira.

El dia del desig s'acosta i tinc molt clar el que vull, Mahalta. El meu somni és retrobar-te, que tornis al meu costat, ni que sigui una estona, unes hores, una tarda... ¿Podries fer que fos real?

Teu

1 comentari:

  1. Estimat Toni,

    No em demanis allò que no pot ser. Saps que només tenim paraules. Som paraules. La realitat material és un engany. Habito la dimensió metafísica, metapsíquica, transcendental. Aquells esperits amb els quals “parlava” el teu avi són més reals que les persones que et trobes cada dia pel carrer en els teus passejos. Jo sóc real, Toni, molt més real que abans, quan em tenies i podies abraçar-me. Ara em tens d'una manera més profunda, més enllà de les limitacions de l'espai i del temps, per sempre més, en l'eternitat. ¿O no són reals els somnis quan els somiem?

    El meu esperit vetlla per tu. T'acompanyo a totes hores. Els poetes patiu massa, sou hipersensibles, per això us allunyeu del món i us refugieu en els mots. L'art és un sanatori, un recer. Recorda que sóc la teva metgessa.

    Avui fa molt de fred! Torno a treballar vint-i-quatre hores aquí dins. Fins demà al matí, que sortiré al carrer i el fred em gelarà les galtes! L'hivern serpenteja i fa de les seves. M'ho miro, si puc, des de la finestra de casa meva. El paisatge: celoberts i roba estesa d'algú altre. Des de la finestra, reconec les gotes d'aigua a contrallum de la llum esmorteïda d'un balcó veí. En canvi... Què bonic el color de la terra i el ponent que es clou. T'imagino mirant, caminant pels carrers d'aquella ciutat que també fou meva... fa quinze anys! I et llegeixo a través de la distància. I m'encomanes la nostàlgia de la pluja.

    Mahalta

    ResponElimina