Enguany celebrem el centenari del naixement de Màrius Torres. El poeta lleidatà va passar els últims set anys de la seva vida al sanatori de Puig d'Olena, on va conèixer Mercè Figueras, amiga i musa (Mahalta), amb la qual va compartir lectures, passejos i converses. Ella va inspirar-li 275 cartes i 9 poemes. Aquestes ciberlletres van adreçades a una Mahalta del segle XXI. Cada títol és un vers escrit per Màrius i cada post un relat de les meves vivències a la ciutat "dolça i secreta..."

19.6.10

12- L'ombra de les teves paraules

Estimada Mahalta,

T'escric aquesta lletra des de terra ferma mentre tu et trobes navegant en un creuer per la Mediterrània. M'has enviat un missatge dient que aquest vespre arribareu a Eivissa, illa on passareu tot el cap de setmana. Aquest creuer era un vell somni que comparties amb la teva amiga Anna. Per fi l'heu pogut fer realitat. No és fàcil conservar una amistat iniciada a la infantesa. En això t'envejo, perquè jo no tinc amics. Quan arribeu estaré esperant-vos al port de Barcelona. Mentrestant, pobre de mi, m'he de conformar amb prendre el sol a l'hamaca de la terrassa. Aquest matí he agafat la bici i he anat fins a l'hort de mon pare per ajudar-lo a collir patates. Quina esllomada! Encara em fan mal els ronyons. Fa una estona que s'ha girat aire i el cel s'ha ennuvolat. El riu ja no baixa tan ple com aquests dies anteriors. Et trobo molt a faltar.

L'estiu es presenta bé. Al juliol estarem més dies junts. La incertesa del futur es dissipa per moments. Sembla que les coses poden ser favorables i que, al final, haurà valgut la pena esperar pacientment, confiant que el destí ens tingui preparades bones cartes per a jugar. Ja saps que tu ets sempre l'optimista i jo el pessimista. La meva especialitat és imaginar el pitjor escenari possible. Tu, en canvi, saps donar-li la volta per injectar-me ànims. Ens complementem, per tant. Necessito creure que tot anirà bé, però ets tu la que m'enforteixes cada dia amb la teva serenor, amb aquest amor incondicional, dolç i persistent com un plugim que amara el cor.

Gaudeix de la singladura, amor. No et perdis les postes de sol des del vaixell. Enyora'm només una miqueta. Et mereixies aquest descans. Aquí estaré quan tornis, morint-me de ganes d'abraçar-te.

T'estimolt

Teu

2 comentaris:

  1. Avui hem arribat, l'Anna -amiga incondicional- i jo. Em vas acompanyar fins a la porta del meu somni d'infantesa, un creuer, navegar, només aigua al voltant,
    viure uns dies d'aïllament, retrobar-me amb mi mateixa, amb la nena que somiava aquesta llibertad, una vida preparant aquest moment.
    He gaudit del somni, l'hem pogut fer realitat, més amiges que mai, més unides cada instant.

    El que deixava a terra és el que més he enyorat. Cada posta de sol, cada brisa a la pell, cada racò em portava a desitjar estar amb tu, Màrius.

    AMISTAD, un dels meus valors inqüestionables, AMOR, sempre l'he qüestionat, i en aquest vaixell no només he fet un somni realitat, també he après l'infinitat d'estimar
    la veu, les carícies, els petons, l'alè, les mirades, els poemes i els somriures que no em vaig emportar, tot això, amor, he enyorat.

    Arribar i trobar-te ha estat lo millor del meu viatge.

    Ara el meu somni és estar amb tu.

    TEVA

    T´ESTIMOLT

    ResponElimina
  2. No ho dubtis

    en aquest temps de penombres

    ni en aquells temps de llum

    ni en els temps incerts del futur.

    No ho dubtis

    hi va haver un amor gran i lluminós

    ens vam salvar del món amenaçador

    en el silenci d'allò prohibit.

    No ho dubtis

    ara

    que ja no tinc cap ressò en el teu dia

    ara

    que les hores no duen el meu món gravat en el seus segons

    ara

    que els meus ulls no reflexen la lluna plena

    i els camins han esborrat les petjades de retorn.

    ResponElimina